Molta feina feta. Després de rebre les acreditacions que ens permetran l’entrada als camps, hem visitat els Frakapour i Karamanlis. Ens hem passat el matí sencer repartint samarretes tèrmiques entre els refugiats, en teníem 400. Les hem separat per talles i edats i les hem distribuït entre totes aquelles famílies que les necessitaven. Ha estat tot un èxit.

Però no tot són bones notícies, ens informen que els panells d’electricitat dels camps s’han cremat. Si abans tenien poca aigua calenta ara, directament, no en tenen. Tot i això, hem aconseguit que l’exercit ens deixi instal·lar diverses calefaccions a l’interior de la nau. Dins s’hi pot estar, però, a fora el fred és horrible. Et geles!

A la nit, una de les famílies ens ha convidat a sopar a la seva tenda. Ha estat genial! Hem ballat i cantat al ritme de la música kurda. Em fascinen l’alegria i les ganes de viure d’aquesta gent…

Estem esgotats. Hem fet molt, però ens queda molt per fer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s